Recitant "Excelsior" de Joan Maragall

En Miquel Corredor 
L'Adrià Artero
La Lídia, en Renat i la Marina
La Hanae

TOTS SOM MARAGALL (21 de desembre de 2011)

EXCELSIOR

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble,
sempre, sempre mar endins.

Fora terra, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més. 

Joan Maragall

Errors i horros

Seguim amb la sèrie (aportació de l'Àlex Rojas)

(De la Lídia Cabas)

Llibre d'Amic e Amat, Ramon Llull

La Marina Cano (5D) ens ha fet arribar aquests versicles musicats. Està molt bé!

"Rossa del pubis", J.N. Santaeulàlia

1 d'agost  

Es diu Laura (precisament Laura!) i l’estimo com un boig. Què hi puc fer? No m’havia enamorat des dels quinze anys i m’ha hagut de revenir ara, quan ja en tinc trenta-set. M'havia quedat enclaustrat al pis des de finals de curs, voltat de muntanyes de llibres, redactant un estudi que havia de lliurar a l’editor abans de l’octubre, suportant estoicament la calda de l’estiu romà. I de cop, fa una setmana, van trucar a la porta i, quan ja em pensava que seria un testimoni de Jehovà o un venedor d’aspiradores a domicili, me la trobo davant meu, somrient, presentant-se (Laura!), decantant el cap amb una gràcia infinita, apartant-se amb la ma un rínxol de cabells rossos que li havia caigut sobre els ulls, blaus d'un blau celestial. Un àngel baixat del cel. Va haver de repetir-me que ella i el seu company s’estaven instal·lant al pis del costat i que si li podia deixar un tornavís. Des d'aquell dia, la meva vida és un infern. M’esforço a treure-me-la del pensament i, quan ho aconsegueixo, de seguida la hi trobo a faltar. No he pogut escriure ni un full més de l'estudi. En lloc de treballar, faig vida de sargantana, tot el dia encastat a la paret que em separa d’ella, seguint-la d’un costat a l’altre, de la cuina a la cambra, de la cambra al lavabo. Ah, saber que la tinc al costat, escoltar la música que posa, sentir com fa el llit, com cuina, com es dutxa, i no poder-la veure!

Tres o quatre dies més tard, me la vaig trobar a l'ascensor. Duia un perfum que m’ofuscava i em feia rodar el cap. Ella somreia. Jo no sabia que dir. A mig trajecte, vam intercanviar quatre frases fetes sobre la calor de l’estiu a Roma. És de Trieste, ella. «I vostè?» Li vaig prohibir que em tractés de vostè. «Tan gran em veus?» Tornà a somriure i em tracà de tu. «Romà de soca-rel», li vaig dir, orgullós.

Mai, mai no he sentit una veu tan dolça.

(...)

1 de setembre

Al·leluia! Avui el monstre i ella se n’han anat de vacances. Quin descans! Laura m’ha passat un paper per sota la porta. «T'estimo molt. Fins l'octubra.» Octubra. He llançat la nota a la paperera i m’he posat a escriure com un boig. Abans de l'octubre, canviaré de pis. No seria mai feliç, jo, amb una dona que fa faltes d’ortografia.

Escriu un text narratiu que expliqui què va passar durant tot el mes d'agost, és a dir, escriu el nus. 

ERRORS I HORRORS (continuació)

                                          De l'Àlex Rojas

Llegenda del cor menjat

La llegenda de Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Treball: Tirant lo Blanc

TIRANT LO BLANC

1. “Cacera del tresor”.

Vés a la pàgina web que tens a continuació i contesta les preguntes. Cal que no oblidis “la gran pregunta”. Podràs trobar informació als diferents enllaços que t’ofereix l’apartat de recursos.

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tirant/index.htm

2. Un cop hagis esbrinat l’argument de la novel·la, vés a la pàgina següent i fes les activitats proposades:

http://www.tinet.cat/bdt/tirant/

a) Busca-hi un capítol de temàtica amorosa i resumeix-lo.                                         

b) Busca-hi un capítol de caràcter militar i resumeix-lo.

c) Busca-hi els capítols sobre la mort de Tirant i resumeix-los.

3. Mira el vídeo “Joanot Martorell, cavaller i escriptor” i fes-ne un resum:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798

Cal lliurar el treball segons les normes de presentació: forma de dossier amb portada amb totes les dades necessàries, grapat, formulació de preguntes i respostes; propietats textuals: cohesió, coherència, correcció, adequació, presentació.

Data de lliurament: 15 de desembre de 2011

AMOR...

Els darrers suggeriments amorosos, de la Irene Batlle:
Sopa de Cabra,"El far del sud"
Lax'n'Busto, "Començar"

Els amics de les Arts, "Els binocles d'en Pere"

Amor, amor

Petit país (d'en Martí Roher)
Jènnifer (de la Joana Pelegrín)
Sóc d'un país...  ("No sé si parla d'amor exactament, però parla del sentiment cap a un país, i jo crec que parla més de l'amor cap a la terra que no pas del sentiment", diu en Bernat Aranyó).
T'estimo molt (d'en Bernat Aranyó)

Més amor...

Suggeriment de la Noèlia Garcia
Sense tu

TEXT CONVERSACIONAL: 1r de Batxillerat A i B (deures).

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Altrament, fóra injust amb ella si aquí no fes constar l’amabilitat amb què ens rebé [Adela]. Va mostrar-se contrariada que haguéssim fet el viatge en va, essent-nos tan fàcil aconseguir el nostre objectiu només emprenent-lo al revés, ja que en Daniel tot just feia dos dies que se n’havia anat a Madrid. Ens digué que no era precisament diputat per Vilaniu, com nosaltres pensàvem, sinó per la circumcisió veïna. Ens va explicar a sa manera les eleccions, que havien estat molt disputades. I, com que es veia que el triomf de son germà la tenia molt tova, vam aprofitar l’ocasió per a fer-li repetir dues o tres vegades el mot circumcisió, morint-nos interiorment de riure.

—Vostè el té tractat, el meu germà. ¿Oi que té un gran cap? Oh! Ell i jo ens entenem molt. De vegades li dic: «Quina llàstima que siguem germans!». Perquè (què vol que li digui?) a mi els homes m’agraden així, com ell, tan… tan fets a la seva, que prenen les coses amb calor i que no reculen ni que el món s’enfonsi. No ho sé! Això me’l fa mascle: entenc que tots haurien de ser així. Ell, tot, tot ho agafa amb entusiasme. Ja han vist, vostès, els retratos que ha arribat a reunir del general Prim. Oi que és curiós? Ell diu: «Aquest és l’home d’Espanya?… Doncs, tots, tots al costat seu. Què openions ni ideies! Totes són bones o ben dolentes segons qui les maneja: l’home ho fa tot.»

—És clar —vaig dir per animar-la a entretenir-nos més i per arrodonir-me l’explicació que interiorment jo anava buscant-me de la reconciliació inesperada d’aquells germans.

—Té molt talent, molt! Ja ho veuran, quin paper farà, a Madrid! No serà dels que es callen la mellor, no. Que és cas!… I aquí, aquí…(què es pensa?)… ja se’l temen!… Ui!

Narcís OLLER. La bogeria, 1899

1. Text conversacional. Destaqueu quatre recursos diferents propis de la llengua oral a partir de la  primera intervenció de l’Adela, que correspon al fragment subratllat en el text. Poseu un exemple de cada recurs, que tant pot ser un mot com un sintagma, una oració o un seguit d’oracions.

2. Expressió escrita

L’Adela, en un to de conversa col·loquial, afirma el següent del seu germà: «Ell, tot, tot ho agafa amb entusiasme. Ja han vist, vostès, els retratos que ha arribat a reunir del general Prim. Oi que és curiós? Ell diu: “Aquest és l’home d’Espanya?… Doncs, tots, tots al costat seu. Què openions ni ideies! Totes són bones o ben dolentes segons qui les maneja: l’home ho fa tot”». Reescriviu aquest fragment eliminant les marques d’oralitat i donant al discurs un to neutre

de llengua escrita des del punt de vista d’un narrador extern. L’inici del vostre exercici ha de ser: El seu germà ho agafa tot amb entusiasme.

INFORMACIÓ (5C-5D)

Continguts de l'examen de la primera unitat:

-El text argumentatiu -més informació a la unitat 9-
-Les funcions del llenguatge
-Les propietats del text
-Normes d'ús de la unitat 1
-Les normes d'accentuació i els accents diacrítics

ERRORS I HORRORS

(d'en Francesc Ros)

(de la Joana Pelegrín)

(de l'Adrià Artero)

CATALÀ-FINÈS

A 5C tenim un company finlandès, en Jotam Boresh; ell ha après aquestes expressions en català, a veure si ens les aprenem en finès!

Una aurora boreal a Finlàndia.


Bona nit = Hyvää yötä

Quina hora és? = Paljonko kello on?

Com et dius? = Mikä sinun nimesi on?

Bon dia = Hyvää päivää

Bon profit = Hyvää ruokahalua

EL TEXT CONVERSACIONAL

Els Manel al Matí de Catalunya Ràdio.

AUTODESCRIPCIÓ

Plats bruts. Catalunya

PARLEM MÉS D'AMOR.

Una lletra de cançó premiada.  Escolteu-la i feu un resum de què tracta (hi teniu la lletra!)

"Benvolgut", Manel

PARLEM D'AMOR.

 Avui va d'amor... Fixeu-vos en quin tipus de situació amorosa es canta i en la variant geogràfica dels cantants:

Paraules d'amor.
Final feliç.
Me moles.

TIPOLOGIA TEXTUAL

A la següent pàgina web hi ha un quadre que resumeix els diferents tipus de text:

http://www.xtec.es/~aribas4/llengua/tipus.htm

ELS ACCENTS DIACRÍTICS

En aquest web trobareu una llista dels accents diacrítics més habituals.

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_04_07.htm

"Si una llengua no ens serveix per a crear-hi comunicació i bellesa, de què ens serveix?"

—Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell 1940-Barcelona 2010)

PAUTES DE PRESENTACIÓ

PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DELS EXÀMENS

1. S’ha de posar el nom i els cognoms, la data i el curs a tots el fulls de l’examen (banda superior dreta), així com numerar tots els fulls. Per exemple: 4 de 5 o 4/5.

2. Cal que estigui escrit tot amb un sol color, blau o negre.

3. No es pot utilitzar el llapis excepte si el professor/a ho autoritza expressament.

4. Els exàmens no han de contenir paraules ratllades, tintes de diferents colors, excés de Tipp-Ex, anotacions als marges, excés d’asteriscs explicatius o qualsevol altre tipus de desordre. Si en tenen, el professorat pot decidir no admetre’l i per tant no corregir-lo.

PAUTES PER AL LLIURAMENT DE TREBALLS, EXERCICIS, ACTIVITATS, INFORMES O MEMÒRIES.

5. Mida del full: DIN A4 .

6. Marges de 2,5cm per als superiors i inferiors, i de 3cm per als laterals, on no es pot escriure RES.

7. En el cas d’exercicis o activitats de dos o tres fulls, no cal que tinguin portada, ni contraportada, ni índex. Sí és necessari posar el nom, la data i el curs a la part superior dreta. També s’han de numerar les pàgines, a la part inferior dreta (per exemple, 2 de 3, o 2/3, o pàg. 2 de 3).

8. En els treballs, cada pàgina ha d’estar numerada a excepció de la portada, la pàgina en blanc, la contraportada i l’índex.

9. S’ha de tenir especial cura amb les faltes d’ortografia i l’expressió, perquè es penalitzaran.

10. Tot ha d’estar presentat amb netedat i polidesa, amb una cal·ligrafia llegible i estèticament acceptable.

11. No s’ha d’escriure res que no s’hagi entès, per tant, s’ha d’adaptar allò que es vol dir a la manera d’expressar-se de cadascú.

12. Si es presenta el treball a ordinador, el format serà el següent: tipus de lletra, Arial o Times New Roman, amb una mida d’11 o 12 punts, amb un espai interlineal mínim de 1,5, amb marges de 2,5cm per als superiors i inferiors, i de 3cm per als

laterals.

LES FALTES QUE JA NO HAURÍEM DE FER!

1.    El verb haver ha de portar sempre h- i v. Cal vetllar especialment la distinció entre a / ha i em / hem.

2.    Cal distingir entre i / hi i o / ho.

3.    No són admissibles les grafies no genuïnes: ñ, ch i y.

4.    Els accents sobre la à, la í i la ú no poden anar cap a l’altre costat. No hi ha cap excepció.

5.    Cal apostrofar correctament els articles el i la i la preposició de.

6.    Cal fer les contraccions adequades: al, del, pel.

7.    Els infinitius han d’acabar sempre o bé amb –re o amb -r.

8.    Els gerundis han d’acabar sempre amb –nt.

9.    Els plurals han d’acabar amb –es.

10. Les terminacions verbals àtones han de ser amb –a, -es, -eu, -en.

11. El pretèrit imperfet dels verbs de la 1ª conjugació ha d’anar amb v: -ava, -aves,

-àvem,- àveu, -aven.

12. Cal separar correctament les paraules.

13. Concretament, els pronoms no poden anar enganxats al verb.

14. No es poden accentuar vocals àtones.

15. Els dígrafs –rr- i –ss- només es poden escriure entre vocals.

16. Cal escriure correctament alguns mots d’ús molt freqüent: és, són, té, quan, perquè o per què (però sempre amb accent).

17. Alguns castellanismes sintàctics: ningun, donar-se compte, tenir que, etc.)

18. Alguns castellanismes lèxics també es consideren inadmissibles. (La llista no pot ser exhaustiva, però, per exemple: ‘algo’.)

INFORMACIÓ DE CURS PER ALS ALUMNES

PROGRAMACIÓ DEL CURS

La matèria comuna Llengua Catalana i Literatura compta amb 2 hores lectives setmanals al llarg de tot el curs, durant les quals s’aniran treballant els continguts del llibre de text i les lectures. El material necessari i obligatori, que caldrà portar a classe, serà el llibre de text (Guiluz i Vidal, Teresa i Juanmartí i Generès, Eduard: Llengua catalana i literatura 1. Editorial Text/La Galera) i una llibreta o el material necessari per prendre els apunts i resoldre les activitats pròpies de la matèria.

La programació es distribuirà de la següent manera:

1r trimestre

Continguts

-Tipologia textual (U1, U8, U9)

      El llenguatge. Funcions del llenguatge

      El text. Propietats del text

 Tipus de text: narratiu, instructiu, conversacional, predictiu,          argumentatiu, descriptiu, expositiu i retòric.

-El text literari (U10)

-Normes d’ús U1, U2, U3 i U4

-Literatura medieval: poesia trobadoresca, Ramon Llull, les Cròniques

Lectura

·       Antologia de poesia catalana. Hermes/Castellnou.

·       Joanot Martorell: Tirant lo Blanc. Ed. Hermes/Castellnou [No cal comprar-lo.]

Altres activitats

·      Anada al TNC a veure El comte Arnau (OPTATIU: 20 d’octubre: 13€)

2n trimestre

Continguts

-Narrativa medieval: Tirant lo Blanc

-Una crisi de tres segles: la mal anomenada “Decadència”

-Poesia: Romanticisme i Renaixença

-Normes d’ús: U5, U6, U7 i U8

-Una aproximació a l’obra de Jaume Cabré

 

Lectura

·       Jaume Cabré: Baix continu. Ed. Proa, col. “Les Eines”, n. 50.

·       Antologia de poesia catalana. Hermes/Castellnou.

Altres activitats

·       Anada al TNC a veure El mercader de Venècia (OPTATIU: 23 de febrer: 13€)

·       Participació a la Marató Maragall (matí del 21 desembre)

·       Participació Concurs Literari d’Òmnium Cultural

3r trimestre

Continguts

-Poesia: des del Modernisme fins els nostres dies.

Lectura

·       Antologia de poesia catalana. Hermes/Castellnou.

·       (per determinar)

Altres activitats

·       Participació Jocs Florals de l’institut

·       Recital-Col·loqui d’Enric Casasses sobre el fet poètic i l’antologia de la poesia catalana.  

AVALUACIÓ

L’expressió oral fluida i adequada a la situació comunicativa (formal, informal): 25%

L’expressió escrita de textos de diferent tipus: expositiu, argumentatiu, instructiu, narratiu, etc.: 25%

L’assoliment dels continguts es comprovarà trimestralment mitjançant almenys dos exàmens, que es duran a terme en una data pactada amb l’alumnat, data que no es modificarà si no hi ha una força major que n’impedeixi la realització. (El control de les lectures es durà a terme en un examen del trimestre i valdrà un 40% de l’examen en què s’inclogui): 50%

Al llarg del curs, l’alumne/a ha d’haver fet una exposició oral formal segons les pautes donades per la professora.

En cas que un/a alumne/a no pugui assistir a un examen perquè tingui un compromís previ (visita mèdica, examen de conduir, etc.) haurà de comunicar la seva absència anticipadament.

Per ser avaluat positivament, l’alumne/a ha d’haver lliurat totes les tasques de caràcter obligatori (exàmens, textos, exposicions orals, recitacions, etc.), proposades pel professor/a, i ha d’haver assistit de forma regular a les classes. En cas que no hagi preparat alguna feina, o hagi faltat sovint, haurà de presentar justificació suficient i satisfactòria per al professor/a.

La nota final de Primer de Batxillerat es confecciona amb la mitjana dels tres trimestres. L’alumne que no aprovi el curs pel juny es podrà presentar a un examen a començaments de setembre.

Les faltes d’ortografia, sintaxi o lèxic descomptaran punts (0,10 per falta) fins a un màxim de dos. Es tindrà especialment en compte la capacitat de revisió i millora dels textos.