El comentari de text
El context
Comentar una obra literària o només un fragment consisteix a entendre què diu el text (el contingut) i com ho diu (la forma), dos elements que són inseparables.
No s’ha de confondre el comentari amb la paràfrasi, que consisteix a explicar el text amb altres paraules, ni tampoc amb un pretext (o una excusa) per a explicar el que sabem o pesem o opinem sobre el tema.
Quan es tracti d’un text llarg caldrà numerar les línies de cinc en cinc per tal de facilitar la localització de les idees o passatges que vulguem remarcar.
Per a fer un comentari de text haurem de seguir un sèrie de passos:
- El primer i més important dels quals és la lectura atenta i comprensiva del text, si cal més d’una vegada.
- Alhora consultarem al diccionari les paraules que no entenem i a l’enciclopèdia els conceptes sobre els quals no tinguem informació.
- Ens caldrà situar el text i allò que ens explica en el temps i en l’espai. Buscarem informació sobre l’autor i la seva obra.
- Cercar informació sobre el moviment estètic i el gènere literari a què pertany l’obra
- Finalment, situar el fragment dins l’obra a la qual pertany. Per això, ens pot ajudar conèixer-ne l’argument general.
Llegeix atentament el text següent:
Fou com arribar i moldre. Jo tornava de Madrid un diumenge. L’endemà, el dilluns 26 de juliol, Barcelona començà de paralitzar-se. Abstret en el meu final de curs i de carrera, jo no havia parat esment en la vida pública del país, que anava enterbolint-se. El Govern, presidit per Antoni Maura, no tenia més remei que enviar al Marroc forts contingents de tropes, per sufocar un nou alçament dels rifenys. Els partits d’oposició, especialment els extremistes d’esquerra, protestaven amb violència. Com que una bona part de les tropes sortien de Barcelona, per mar, hi hagué tumultuoses manifestacions contra els embarcaments i, per fi, esclatà una vaga general revolucionària. Era el començament del que després fou famós amb el nom de la «Setmana Tràgica» de Barcelona.
Escriu un comentari del text a partir del guió següent:
-Primer paràgraf. Situar l’acció en un temps concret (en aquest cas el mes de juliol de 1909, quan es van esdevenir els fets de la Setmana Tràgica).
-Segon paràgraf. Parlar de l’espai o lloc on passen els fets (Barcelona, la guerra del Marroc, les manifestacions, l’enviamet de les tropes al front).
-Tercer paràgraf. Referir-se a l’autor (a l’ús del pseudònim) i la seva obra.
-Quart paràgraf. Parlar del moviment estètic a què pertany l’autor (Noucentisme) i del gènere literari del fragment (memorialístic, assaig i les seves característiques formals (tipus d’oracions, persona gramatical, verbs...)
El tema, la coherència i la cohesió
Tot text literari intenta transmetre una informació concreta, estructurada d’una determinada manera, que depèn de la situació comunicativa i de la intenció de qui la produeix.
Un cop haurem contextualitzat un text que s’ha de comentar, seguirem l’anàlisi del comentari redactant un breu resum del text (unes 5 o 6 línies) que ha de recollir la idea principal o tema i algunes de secundàries.
Per determinar el tema d’un text es poden fer les operacions següents:
- Suprimir-ne els elements que no siguin essencials.
- Escollir-ne els mots clan que aporten informació rellevant.
La formació del tema d’un text ha de ser clara i breu; cal explicar-ne els detalls més importants i deixar de banda els innecessaris. L’ideal seria reduir el tema a un substantiu abstracte. A vegades el títol pot expressar totalment o parcialment el tema de l’obra.
Hi ha una sèrie de mecanismes que garanteixin la cohesió d’un text. Poden ser gramaticals (ús de pronoms, el·lipsis, determinants, connectors… o lèxics i semàntics: repetició de paraules, sinònims, hipònims, hiperònims. La puntuació i el punt de vista també proporcionen coherència al text.
Llegeix amb atenció aquest text i contesta les qüestions:
A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:
—Ja saps que avui fas vint-i-un anys?
I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, francament magre. Aquest retoc —penso— és tan natural! Tenir fills en forma d’incògnita, de nebulosa, ha d’ésser molt desagradable. La meva frivolitat, però, és tan gran, que ni el problema de consciència plantejat per les llaminadures no és prou per a evitar que trobi el pa de pessic saborosíssim i la crema literalment exquisida. Quan me’n serveixo més, la fredor augmenta d’una manera visible. Vint-i-un anys!
Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino
a) Quin és el tema principal? [El fet que compleixi vint-i-un anys]
b) Hi ha temes secundaris? [Les postres i la recança de no haver assolit allò que s’esperava d’ell per part dels pares.]
c) Posa un títol al text. [L’aniversari]
d) Fes un resum de quatre o cinc línies. [Resposta oberta.]
e) En què et basaries per dir que aquest text té coherència? [Perquè està ben puntuat; fa servir el·lipsis com per exemple la final dels Vint-i-un anys!; fa un bon ús de connectors...]
f) Digues on hi ha una valoració moral. [Tenir fills en forma d’incògnita, de nebulosa, ha d’ésser molt desagradable.]
g) Localitza el moment que l’autor ironitza sobre si mateix. [...per recordar-me que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, francament magre.]
Escriu un comentari del que vol dir aquest poema. [Resposta oberta. Han de parlar però del pas del temps i de la idea del panteisme que tot el que mort
L’estructura
Un text sempre ha de presentar un determinat ordre, de manera que les seves parts es relacionin entre elles i que estiguin subordinades al tema. Hi ha dos tipus d’estructura: una externa que es refereix a la disposició tipogràfica: en poesia, versos i estrofes; en teatre, actes i escenes; en novel·la, capítols; i, una l’altra, interna que tracta de com s’ordena de manera lògica la informació
En aquest poema que llegiràs a continuació, l’estructura externa és un sonet de catorze versos organitzats en dos quartets i dos tercets; en canvi, l’estructura interna la podem dividir en quatre parts: la primera, el primer quartet tracta de l’arribada als grans magatzems; la segona, el segon quartet, de com perd l’acompanyant a causa de la fascinació que sent per tant oferta de productes; la tercera, el primer tercet, tracta de la insistència a recuperar la presència de l’acompanyant; finalment el segon tercet conclou el poema, especialment amb l’últim vers, arribant a la conclusió que l’allunyament és inevitable: “I escales automàtiques se t’enduen extàtica”.
Grans magatzems
Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.
Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.
T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors?
L’enfolleix remenar munts de sostenidors.
S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.
I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.
Ja està bé, jo em dic, talment una fanàtica...
T’enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t’enduen estàtica.
Narcís Comadira, La llibertat i el terror, Edicions 62
a) Quin és el context? digues quins elements t’ajuden a esbrinar-ho. [Època contemporània.Que s’hi parli d’escales mecàniques i d’objectes com els sostenidors, els perfums i pintar-se amb colors.]
b) Quin és l’espai? [Uns grans magatzems]
c) A quin gènere et sembla que pertany el text?
d) Quin diries que és el tema? [La visita a uns grans magatzems i el nerviosisme que agafa la veu poètica en perdre-s’hi i haver d’esperar tant la parella.]
La forma: el metre i la rima
En el comentari de text basat en un poema són importants els aspectes formals lligats amb la mètrica i la versificació. El poema de Josep Maria de Sagarra que llegiràs està compost per setze versos decasíl·labs, és adir, que són versos d’art major (si tenen nou, deu, onze o dotze síl·labes), la resta els denominem d’art menor.
Hi ha dos fenòmens que incideixen en el còmput sil·làbic dels versos i que són el resultat del contacte entre la vocal final d’una paraula i la inicial de la següent: la sinalefa ( que és la pronúncia en una sola síl·laba de les dues vocals) i l’elisió (que és la supressió d’una de les dues vocals). En el primer vers en tenim dos exemples de sinalefa: Fa una lluna clara i una nit serena. En el cinquè, un exemple d’elisió: Aquesta plaça és tota recollida.
A l’hora de comptar síl·labes, si els versos acaben en paraula aguda, coincideixen les síl·labes mètriques amb les gramaticals. És el cas dels versos 2 i 4. Si ho fan en una de plana, comptem fins a la penúltima síl·laba com en el vers 1. Si l’última paraula és esdrúixola, comptem fins a l’antepenúltima.
La rima és regular, consonant o perfecta, és a dir, que després de l’últim accent es repeteixen tots els sons vocàlics i consonàntics, segons l’esquema: ABABCDCDEFEFGHGH.
Podries dividir el poema en quatre quartets?
RECORD DE SOLSONA
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresor que d’aquí estant s’albira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira...
I respirar aquest aire tan tranquil.
Josep Maria de Sagarra, Primer llibre de poemes, Editorial Selecta
Llegeix el poema i contesta les qüestions:
a) Digues quin és el context i el lloc del poema. Ajuda’t amb una imatge que trobaràs a www.ajsolsona.net, a l’apartat “Indrets”. [El context és intemporal però sabem els anys en què va viure el poeta podem situar-lo a la dècada dels anys deu del segle XX. El lloc és la plaça de Sant Joan, de Solsona, on hi ha una font presidida per una capella dedicada al sant.]
b) Quin és el tema? [Com diu el títol un record viscut a Solsona amb una noia.]
c) Quina estructura té el poema. [El podríem dividir en dues parts. La primera (versos 1-8 tracten de la plaça, la lluna i la pau que s’hi respira); la segona (versos 9-16 se centren en la presència de la noia que el poeta estima i que és un autèntic tresor guardat a la plaça.]
Les figures retòriques
Les figures retòriques són el conjunt de recursos expressius mitjançant els quals el llenguatge literari es distancia del llenguatge corrent, sense gaires artificis. Conèixer les principals figures retòriques ajuda a interpretar correctament un text. Les podem classificar en quatre grups:
a) Les que actuen sobre la forma externa de les paraules (síl·labes, fonemes...) i afecten l’entonació, el ritme o la pronunciació. Algunes de les més importants són l’al·literació, l’onomatopeia i la rima.
b) Les que afecten la sintaxi, l’estructura de la frase. Algunes de les més importants són: la polisíndeton, l’asíndeton, l’hipèrbaton, encavallament i el paral·lelisme.
c) Les anomenades trops i que afecten la semàntica. Es fan servir per a modificar el significat o el referent dels mots. Les més importants són la comparació, la metàfora, la sinestèsia i la metonímia.
d) Les que modifiquen la lògica d’un sintagma o d’una oració, matisant, destacant o invertint el seu sentit sense canviar, però, el significat propi de cada paraula. Les més importants són l’anàfora, l’antítesi, la personificació i la interrogació retòrica.
Llegeix amb atenció aquest poema:
TARDOR A VILADRAU
Com grans monedes d’or, d’un or prim i lleuger,
cauen les fulles dels til·lers, gronxades
en el sol de novembre. El jardí té
un fregadís d’abril, de sedes oblidades.
Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles
les agulles dels cedres vora la pluja d’or.
Tenen com una pau joiosa aquestes fulles
morint-se, i mig sospiren: «Res no mor.»
Fins al peu dels grans cedres es daura l’ombradiu
d’aquest jardí tancat, reclòs com una illa.
Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:
«La vida passa, es fon, i torna, i brilla.»
Marià Manent, El cant amagadís, Editorial Columna
Relaciona les diferents columnes:
Comparació | Modifiquen la lògica d’un sintagma | Pluja d’or |
Al·literació | Trop. | Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu: |
Personificació comparació | Afecten a la sintaxi | Com grans monedes d’or |
Asíndeton i Polisíndeton | Les que actuen sobre la forma externa | no esbulles / les agulles dels cedres |
Encavallament | Trop. | La vida passa, es fon, i torna, i brilla |
Metàfora | Afecten la sintaxi | d’or, d’un or prim i lleuger, |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada