26 de nov. 2011
Llibre d'Amic e Amat, Ramon Llull
La Marina Cano (5D) ens ha fet arribar aquests versicles musicats. Està molt bé!
14 de nov. 2011
"Rossa del pubis", J.N. Santaeulàlia
1 d'agost
Es diu Laura (precisament Laura!) i l’estimo com un boig. Què hi puc fer? No m’havia enamorat des dels quinze anys i m’ha hagut de revenir ara, quan ja en tinc trenta-set. M'havia quedat enclaustrat al pis des de finals de curs, voltat de muntanyes de llibres, redactant un estudi que havia de lliurar a l’editor abans de l’octubre, suportant estoicament la calda de l’estiu romà. I de cop, fa una setmana, van trucar a la porta i, quan ja em pensava que seria un testimoni de Jehovà o un venedor d’aspiradores a domicili, me la trobo davant meu, somrient, presentant-se (Laura!), decantant el cap amb una gràcia infinita, apartant-se amb la ma un rínxol de cabells rossos que li havia caigut sobre els ulls, blaus d'un blau celestial. Un àngel baixat del cel. Va haver de repetir-me que ella i el seu company s’estaven instal·lant al pis del costat i que si li podia deixar un tornavís. Des d'aquell dia, la meva vida és un infern. M’esforço a treure-me-la del pensament i, quan ho aconsegueixo, de seguida la hi trobo a faltar. No he pogut escriure ni un full més de l'estudi. En lloc de treballar, faig vida de sargantana, tot el dia encastat a la paret que em separa d’ella, seguint-la d’un costat a l’altre, de la cuina a la cambra, de la cambra al lavabo. Ah, saber que la tinc al costat, escoltar la música que posa, sentir com fa el llit, com cuina, com es dutxa, i no poder-la veure!
Tres o quatre dies més tard, me la vaig trobar a l'ascensor. Duia un perfum que m’ofuscava i em feia rodar el cap. Ella somreia. Jo no sabia que dir. A mig trajecte, vam intercanviar quatre frases fetes sobre la calor de l’estiu a Roma. És de Trieste, ella. «I vostè?» Li vaig prohibir que em tractés de vostè. «Tan gran em veus?» Tornà a somriure i em tracà de tu. «Romà de soca-rel», li vaig dir, orgullós.
Mai, mai no he sentit una veu tan dolça.
(...)
1 de setembre
Al·leluia! Avui el monstre i ella se n’han anat de vacances. Quin descans! Laura m’ha passat un paper per sota la porta. «T'estimo molt. Fins l'octubra.» Octubra. He llançat la nota a la paperera i m’he posat a escriure com un boig. Abans de l'octubre, canviaré de pis. No seria mai feliç, jo, amb una dona que fa faltes d’ortografia.
Escriu un text narratiu que expliqui què va passar durant tot el mes d'agost, és a dir, escriu el nus.
13 de nov. 2011
6 de nov. 2011
Llegenda del cor menjat
La llegenda de Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Treball: Tirant lo Blanc
TIRANT LO BLANC
1. “Cacera del tresor”.
Vés a la pàgina web que tens a continuació i contesta les preguntes. Cal que no oblidis “la gran pregunta”. Podràs trobar informació als diferents enllaços que t’ofereix l’apartat de recursos.
2. Un cop hagis esbrinat l’argument de la novel·la, vés a la pàgina següent i fes les activitats proposades:
a) Busca-hi un capítol de temàtica amorosa i resumeix-lo.
b) Busca-hi un capítol de caràcter militar i resumeix-lo.
c) Busca-hi els capítols sobre la mort de Tirant i resumeix-los.
3. Mira el vídeo “Joanot Martorell, cavaller i escriptor” i fes-ne un resum:
Cal lliurar el treball segons les normes de presentació: forma de dossier amb portada amb totes les dades necessàries, grapat, formulació de preguntes i respostes; propietats textuals: cohesió, coherència, correcció, adequació, presentació.
Data de lliurament: 15 de desembre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)